Els contes i els acudits d'en Rayane

dissabte, 30 de juliol del 2011

Al País de les Vacances

Al País de les Vacances

(Isabel Barriel)

Al país de les vacances

cada jornada té tres nits:

la primera és per dormir,

un altra per fer volar els estels

i una més, que és la que falta,

per contemplar el temps com salta.

Al país de les vacances

els núvols són siluetes

i el vent, vaixell inquiet

que ens duu a mars llunyans,

a illes verges,

a cràters pèrfids,

i a les selves misterioses,

als fulls en relleu

de llibres fèrtils,

a mons de sons brillants

i diamants de talla estranya.

Al país de les vacances

has d'anar sense equipatge

i amb les ulleres sàvies de la màgia.

Idil·li al cel

Idil·li al cel

(Bernat Artola)

La nit esclata

com una flor,

pètals de plata

i el calze d'or.

Blava la volta

pura del cel,

a l'ombra tolta

crema l'estel.

Sembra la Lluna

llum diamant,

dura fortuna

d'astre volant.

I al Sol, que admira

l'espill que lluu,

perquè no es gira

no el veu ningú.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Son de abril las aguas mil.
Sopla el viento achubascado,
y entre nublado y nublado
hay trozos de cielo añil.
Agua y sol. El iris brilla.
En una nube lejana,
zigzaguea
una centella amarilla.
La lluvia da en la ventana
y el cristal repiqueteo.
A través de la neblina
que forma la lluvia fina,
se divisa un prado verde,
y un encinar se esfumina,
y una sierra gris se pierde.
Los hilos del aguacero
sesgan las nacientes frondas,
y agitan las turbias ondas
en el remanso del Duero.
Lloviendo está en los habares
y en las pardas sementeras;
hay sol en los encinares,
charcos por las carreteras.
Lluvia y sol. Ya se oscurece
el campo, ya se ilumina;
allí un cerro desparece,
allá surge una colina.
Ya son claros, ya sombríos
los dispersos caseríos,
los lejanos torreones.
Hacia la sierra plomiza
van rodando en pelotones
nubes de guata y ceniza.